{"id":113,"date":"2025-06-05T12:45:50","date_gmt":"2025-06-05T12:45:50","guid":{"rendered":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/?page_id=113"},"modified":"2025-06-05T12:56:53","modified_gmt":"2025-06-05T12:56:53","slug":"investigacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/?page_id=113","title":{"rendered":"Investigaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n
\n

Investigaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Hi ha moltes vies d\u2019investigaci\u00f3 obertes entorn el gluten. S’intenta descobrir el que desencadena la malaltia, si hi ha possibilitats de curar-la o algun tractament alternatiu, la manera de fer algun canvi en la composici\u00f3 molecular de la prote\u00efna per tal de que no causi complicacions en l\u2019aparell digestiu… <\/p>\n\n\n\n

Alguns exemples dels darrers aven\u00e7os s\u00f3n:<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\nDisminuir la capacitat de desencadenar la reacci\u00f3\u00a0<\/span>\n\n\n\n<\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/span>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Un grup de cient\u00edfics de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid i de la Universidade de Tr\u00e1s-os-Montes e Alto Douro, a Portugal, han demostrat que reordenant molecularment la part\u00edcula de gluten amb un polisac\u00e0rid natural (quitos\u00e0), \u00e9s possible crear productes que continguin gluten i que siguin alhora aptes per cel\u00edacs. \u00c9s a dir, reduir la toxicitat del gluten pels cel\u00edacs. Aix\u00f2 presentaria en un futur un mar molt ample de noves possibilitats alhora de l\u2019elecci\u00f3 d\u2019aliments d\u2019un cel\u00edac. Marta Rodr\u00edguez-Quijano, una de les cient\u00edfiques que ha format part de l\u2019estudi diu \u201cno retirem el gluten, el modifiquem m\u00ednimament per tal de que no sigui t\u00f2xic per aquestes persones\u201d. Els realitzadors d\u2019aquesta investigaci\u00f3 asseguren que les modificacions en la prote\u00efna no fan que variin les seves caracter\u00edstiques que aporten l’elasticitat en els productes elaborats a partir de farines que la contenen i que el fan una subst\u00e0ncia tan necess\u00e0ria i usada en el nostre dia a dia.\u00a0(2019)<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\nTractament ali\u00e8 a la dieta sense gluten\u00a0<\/span>\n\n\n\n<\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/span>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

\u00c9s un estudi procedent de la facultat d\u2019odontologia Henry M. Goldman de Boston. Un grup de cient\u00edfics han descobert un microorganisme a la saliva que cont\u00e9 la pres\u00e8ncia d\u2019un enzim capa\u00e7 de degradar efectivament el gluten. Concretament han estat capa\u00e7os d\u2019a\u00efllar aquests enzims degradadors que tenim de forma natural a la boca. Els han classificat com unes proteases capaces de digerir les prote\u00efnes i comenten que fins hores d\u2019ara havien estat completament ignorades per\u00f2 que tenen un gran potencial per crear un tractament enzim\u00e0tic contra la celiaquia. La conclusi\u00f3 extreta de l’estudi \u00e9s que les capacitats enzim\u00e0tiques d\u2019aquests bacteris presents en la cavitat bucal podrien ser capaces de degradar els p\u00e8ptids que conformen el gluten i que desencadenen la reacci\u00f3 immunol\u00f2gica. El gran dubte que sorgeix en front aquest descobriment \u00e9s que si el tractament seria segur ja que prov\u00e9 d\u2019un bacter. Els cient\u00edfics encarregats de la recerca asseguren que s\u00ed, ja que \u00e9s un bacteri utilitzat en la cuina japonesa anomenat\u00a0Bacillus subtilis.\u00a0<\/em>Per molt que res d\u2019aquest estudi sigui definitiu, els recercadors asseguren que seria \u00f2ptim seguir amb la via d\u2019estudi i creuen que pot tenir resultats m\u00e9s que prolifers.\u00a0<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\nDescoberta de bacteris\u00a0<\/span>\n\n\n\n<\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/span>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Un estudi d\u2019 Alberto Caminer, comen\u00e7at a l\u2019Hospital de Lle\u00f3 com a tesis dirigida per Javier Casqueiro amb col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019un grup dirigit per Santiago Vivas i continuat a la Universitat de McMaster (Hamilton, Ontario-Canad\u00e0), afirma haver descobert a trav\u00e9s de l\u2019experimentaci\u00f3 amb ratolins que els cel\u00edacs posseeixen un bacteri a l’intest\u00ed que fa que el gluten es torni t\u00f2xic a l\u2019hora de digerir-lo, mentre que les persones sanes compten amb un altre grup de bacteris que actua diferent, acaba amb aquesta toxicitat i per aix\u00f2 no presenten danys. Els cient\u00edfics involucrats afirmen que a continuaci\u00f3 buscaran la manera d\u2019establir a l\u2019organisme dels cel\u00edacs una comunitat de bacteris que \u201cdesintoxiqui\u201d el gluten per aix\u00ed revertir la malaltia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\nTractament TIMP-GLIA\u00a0<\/span>\n\n\n\n<\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/span>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

L\u2019any 2020, un cient\u00edfics de la universitat de Helsinki recolzats per Cour Pharmaceutical Development Company, van anunciar que havien desenvolupat unes part\u00edcules min\u00fascules que contienen gliadina, la part del gluten que desencadena la reacci\u00f3 immunit\u00e0ria i que arrel d\u2019aix\u00f2 havien creat una possible ter\u00e0pia. Van provar el tractament en ratolins sensibles al gluten i van veure que disminu\u00efa notablement l\u2019actuaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules T espec\u00edfiques de la\u00a0 desenadenaci\u00f3 la reacci\u00f3, aix\u00ed com el dany en els intestins i la inflamaci\u00f3. Amb aquest descobriment, es formula la idea de que \u00e9s possible reprogramar el sistema immunitari dels afectats i instruir els limf\u00f2cits del seu organisme perqu\u00e8 tolerin el gluten. Els investigadors encarregats de l\u2019estudi han adquirit la llic\u00e8ncia per realitzar assajos pel desenvolupament de la cura, per\u00f2 encara queden molts anys de proves per veure si \u00e9s, en un futur, una possible soluci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\nVacuna de la celiaquia\u00a0<\/span>\n\n\n\n<\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/span>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Cient\u00edfics de tot el m\u00f3n estan buscan aquesta vacuna que ser\u00eda terap\u00e8utica dirigida a la reacci\u00f3 immunol\u00f2gica ja existent, \u00e9s a dir que funcionaria totalment diferent a la de la Covid-19 o a la del xarampi\u00f3. Hauria de bloquejar la reacci\u00f3 immunol\u00f2gica que desencadena l\u2019organisme dels cel\u00edacs enfront el gluten i ensenyar el seu cos a no reaccionar davant la seva pres\u00e8ncia. El cam\u00ed cap aquests aven\u00e7os cient\u00edfics est\u00e0 sent dif\u00edcil degut als alts preus de l’investigaci\u00f3. Una les vacunes candidates m\u00e9s prometedores era la NEXVAX2, que va arribar a la segona fase d\u2019assajos cl\u00ednics amb humans malauradament va ser descartada ja que comprenia diversos errors en el seu funcionament i no oferia una protecci\u00f3 prou elevada contra el gluten. Tot i aix\u00ed,  va permetre als cient\u00edfics adquirir molts coneixements per continuar centrant-se en l\u2019objectiu. <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\nF\u00e0rmac inhibidor\u00a0<\/span>\n\n\n\n<\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/span>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Darrerament s\u2019ha realitzat un estudi a l\u2019universitat de Tampere on s\u2019ha investigat si un inhibidor de transglutaminasa 2 tindria potencial per tal d\u2019elaborar un f\u00e0rmac per tal d\u2019aturar la patologia. Investigacions anteriors ja havien donat evid\u00e8ncies de que aix\u00f2 podria ser aix\u00ed, per\u00f2 aquest estudi, basat en l’an\u00e0lisi de m\u00e9s de 100000 gens, deixa com a resultat proves molt m\u00e9s s\u00f2lides de que aquest m\u00e8tode podria servir per desenvolupar un medicament que solucioni el problema en un futur. <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\nPastilla atenuadora de danys\u00a0<\/span>\n\n\n\n<\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/rect><\/polyline><\/svg><\/span><\/span>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Aquesta opci\u00f3 ja est\u00e0 present al mercat encara que continua havent-hi una l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 oberta ja que \u00e9s susceptible a moltes millores. Es tracta d\u2019un f\u00e0rmac que en comptes de permetre la ingesta de gluten lliure, atenua les conseq\u00fc\u00e8ncies de la ingesta. La pastilla est\u00e0 composta de diferents enzims digestius extrets de vegetals, bacteris o fongs que trossegen la prote\u00efna i la degraden per complet. El problema del gluten \u00e9s que no hi ha cap hum\u00e0 que el pugui degradar per complet, en comptes de quedar els amino\u00e0cids separats d\u2019un en un per ser absorbits a l\u2019intest\u00ed queden algunes restes de polip\u00e8ptids d\u2019uns 30-40 amino\u00e0cids i aquests provoquen reaccions al\u00b7l\u00e8rgiques als cel\u00edacs. Degradant per complet la prote\u00efna s\u2019impedeix que quedein aquests fragments m\u00e9s llargs i s\u2019evita la reacci\u00f3 immunol\u00f2gica. Cal especificar que aquest f\u00e0rmac ajuda a frenar l\u2019impacte de consumir gluten per contaminaci\u00f3 o per error per\u00f2 en cap cas permet poder tornar a una dieta amb gluten i no est\u00e0 especialment indicada per cel\u00edacs, encara que es podria arribar a recomanar si es veuen obligats a menjar en un entorn on no tenen una seguretat aliment\u00e0ria al 100%. <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Investigaci\u00f3 Hi ha moltes vies d\u2019investigaci\u00f3 obertes entorn el gluten. S’intenta descobrir el que desencadena la malaltia, si hi ha possibilitats de curar-la o algun tractament alternatiu, la manera de fer algun canvi en la composici\u00f3 molecular de la prote\u00efna per tal de que no causi complicacions en l\u2019aparell digestiu… Alguns exemples dels darrers aven\u00e7os … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-113","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/113","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=113"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/113\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":149,"href":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/113\/revisions\/149"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/glutenzero.tandem.ws\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=113"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}